RECUPERACIÓ DE DANSES

L'Agrupació Mediterrània Dansa de Figueres disposa d'una activitat de recerca a l'entorn dels seus espectacles: 

  • En primer lloc per a poder idear i escriure els guions dels espectacles cal estudiar diferents èpoques o fets de la nostra història a nivell de cultura popular per poder establir alguna relació amb la dansa. A partir d'aquí es realitzen cursos de dansa específica per l'espectacle i s'escriu el guió. La direcció artística, amb totes aquestes dades composa la música i posa en escena el guió.
  • La majoria dels nostres espectacles porten associats projectes de recuperació, estudi o recerca. Aquests permeten aprofundir la divulgació de les danses que el grup escenifica o l'experiència dels balladors o equip de direcció durant la creació de l'espectacle.
 Espectacle "Fou l'Empordà" Recuperació de danses vives a l'Alt Empordà
 Espectacle " Records de festa" " Recuperació dels LLancers a Castelló" i "La Rambla d'ahir amb la gent d'avui"
 Espectacle "Havanera" Intercanvi d'experiències amb grups i músics cubans en el marc del "Festival Internacional del Caribe"



Recuperació de danses vives a l'Alt Empordà (2002)

L’Agrupació Mediterrània Dansa, arran de la recerca que que li va suposar la realització del seu primer espectacle “Fou l’Empordà”, signà un conveni amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà per tal de recuperar algunes de les danses de l’espectacle “Fou L’Empordà” com a danses vives en els corresponents pobles de la comarca.

Els objectius eren:

- Conscienciació de la importància del folklore autòcton en les nostres festes.

- Aprenentatge de les danses tradicionals empordaneses per part de la població de cadascun dels municipis interessats pel projecte.

DANSES RECUPERADES

- Representació de la dansa corresponent a cada municipi com a inici d’una renovada tradició.

- Divulgació de les danses tradicionals empordaneses.

Els membres de la Mediterrània Dansa es van desplaçar als municipis durant dos mesos abans de les dates d’estrena per ensenyar la dansa i coordinar l’acte de l’estrena segons les modalitats que cada municipi va volguer.

Els municipis que varen participar en el projecte foren:

- La Jonquera amb El ball de la Marratxa, estrenat el 19 de maig de 2002.

- Rabós amb Les filoses i les agullades, el 1er cap de setmana de setembre de 2002.

- Espolla amb l’Esqueti, amb estrena prevista el 28 de juliol de 2002  però no es va estrenar.

- El Port de la Selva amb La Farandola, estrenat el 19 de maig de 2002, amb l'ajuda dels Ministrils de l'Empordà.

- La Selva de Mar amb El ball de les escombreres, durant l’agost de 2002 8 no es va estrenar).


Recuperació dels llancers de Castelló d'Empúries (2001)

Coneixem per Llancers un ball de saló vuitcentista que es ballava a les sales de ball catalanes a la segona meitat del segle XIX provinent d’altres països europeus.

D’aquesta peça de ball, se’n feren moltes versions musicals, ja que conservant l’estructura i els compassos, en trobem moltes melodies i arranjaments diferents.

Tanmateix totes les versions coreogràfiques coincideixen en la disposició de les quatre parelles en quadrilla, foren les figures i els desplaçaments que sofriren algunes variacions, segons el lloc on es ballava.

La recuperació de la coreografia corresponent a Castelló d’Empúries va començar amb una recerca exhaustiva dels antecedents d’aquest ball al municipi.

Es varen trobar dues partitures corresponents als Llancers composades per músics de Castelló: la primera amb títol de “Lanceros” i signada per Pau Guanter “Rossinyol”, la segona anomenada “Los Precursores” del mateix compositor, però amb una ressenya final: reducció a piano per J. Blanch. Per tal de poder recuperar la dansa, es varen fer uns nous arranjaments per cobla de la segona partitura trobada ja que correspon a la més utilitzada i coneguda a la vila.

D’altra banda, es varen esbrinar les darreres ocasions en les quals es recordava haver ballat aquesta dansa o intentat fer-ne la reconstrucció: aquest fet succeí en els anys 1920, 1947 i 1948.

Però fou a la Festa de la vellesa del 1948 que els protagonistes de la representació posaren una lletra a la melodia per tal de recordar la coreografia de la dansa. Aquesta lletra i la memòria d’algunes d’aquelles persones que la ballaren ( ara gent gran però amb molta empenta), feu possible la documentació d’aquesta coreografia.

Alguns membres de l’Esbart Mediterrània, aparellats amb la gent gran que va ballar la dansa l’any 1948 i va col·laborar en la recerca van fer un acte de presentació del Llancers de Castelló d’Empúries, el dia 21 d’abril de 2001. Uns dies mes tard, aquest acte es repetí davant la Catedral de Castelló pel programa de TV2 Catalunya en directe

ACCEDEIX AL PROJECTE RESULTANT DE LA RECERCA I ALS ESQUEMES DE LA COREOGRAFIA


La Rambla d'ahir amb gent d'avui (2003)

L’objectiu d’aquesta proposta realitzada durant les fires i festes de la Santa Creu de l’any 2003 va ser mostrar a l’espectador una pinzellada de l’ambient vuitcentista al voltant de la Rambla de Figueres, a través de la vida quotidiana i festiva de diferents personatges. La dansa va aportar la vessant festiva i social de la vida dels figuerencs.

La Rambla com a passeig, com a intercanvi, com a il·lusió, com a realitat per a petits i grans, i com a record dels nostres avantpassats.

El fet més rellevant d’aquesta activitat va ser la participació de 100 voluntaris de Figueres que participaren en aquest passeig per La Rambla. Els grups més representatius que es varen posar sota la direcció de Mediterrània Dansa en aquesta ocasió van ser: l’aula de teatre de Figueres, el Casal de la gent gran de Figueres i la Colla Sardanista Flor de Romaní.

Les escenes de la vida quotidiana que es posaren en relleu estaven en relació amb les classes socials i diferents personatges com venedors ambulants, capellans, militars i criades, fotògraf... Diferents situacions entre aquests personatges emmarcades en dies festius de passeig, sardanes, balls, música i gresca. Les danses que van formar part de l’espectacle Records de festa simbolitzaren el passeig a la Rambla pels menestrals, i la festa de Sant Josep amb el conegut Ball de Pinyata i la polca vuitcentista. Aquests varen ser interpretats per l’Esbart Mediterrània. Al mateix temps, hi haqué algunes danses vuitcentistes al centre de la Rambla per tots els voluntaris, que van permetre la introducció final del públic a l’espai interior del passeig

Rambla